Resultats de la cerca
Es mostren 2370 resultats
Sant Salvi de Cladells

Antic convent franciscà de Sant Salvi de Cladells, al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva)
© Fototeca.cat
Convent
Antic eremitori i convent franciscà, situat al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors.
Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Pere Desplà

Vista aèria de Sant Pere Desplà
Mas Can Ferrer
Antiga sufragània del municipi d’Arbúcies (Selva), situada al NW del terme, al costat de Can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…
Sant Pere de Riu

Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial SantPere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Sant Pau de Fornils

Sant Pau de Fornils
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella
Capella i masia del municipi de Susqueda (Selva), situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això com a castell de Sant Pau.
Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte
Sant Miquel de Solterra
Capella
Antiga capella del castell de Solterra, del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), documentada des del 1236.
Reedificada al segle XVII, actualment en queden només algunes restes Coronava la muntanya de Solterra 1202 m d'alt
serra de Sant Mateu

Aspecte del cim de la serra de Sant Mateu
© Alberto González Rovira
Serra
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’Ardenya o de…
castell de Sant Iscle de Vidreres

Restes del castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485
Sant Gregori
Muntanya
Muntanya (1.094 m alt.) compartida entre els termes de la Cellera de Ter i Osor (Selva), que tanca la vall d’Osor pel N, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.
Prop del cim, al vessant d’Osor, hi ha l’ermita de Sant Gregori, existent ja el 1636, que fou restaurada durant el segle XX
Sant Grau d’Ardenya

Sant Grau d’Ardenya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Tossa de Mar (Selva), al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (puig de Cadiretes, 518 m), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina