Resultats de la cerca

L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als…

El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485

El lloc és esmentat ja el 898

La urbanització, és a tocar de Sant Iscle de Bages, és un barri residencial de la burgesia manresana, que va crèixer considerablement entre el 1986 i el 1996 Construïdes al terme hi ha les capelles de Santa Llúcia, Sant Isidre, Sant Valentí i Sant Sebastià de les Brucardes, alguna de les quals en estat ruïnós

Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat…

L’edifici és obra gòtica del segle XIV La seva fesomia arquitectònica és més de palau que no pas de fortalesa, construcció massissa, de planta pentagonal, amb els únics detalls decoratius dels elegants finestrals de traça gòtica i la corona de merlets que enronda la part alta de les façanes L’interior, centrat per un pati amb escala descoberta i galeria de tradició gòtica, és decorat per multitud d’obres d’art antic Existent ja a mitjan segle X i explícitament documentat l’any 990, en una butlla del papa Joan XV adreçada al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, ha arribat als nostres…

Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i desemboca al Parc de l'Agulla de Manresa Rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des al segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres barceloní Guillem Catà, la construcció es paralitzà el 1341 per oposició del bisbe de Vic Galzeran Sacosta, que tenia la senyoria de Sallent el 1340 foren excomunicats els…

L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…