Resultats de la cerca

Situada a la riba dreta del riu Ural, té indústria metallúrgica, alimentària, de la pell i del cuir i de maquinària Té també un institut agrícola i escoles especialitzades Fou fundada pels cosacs, al s XVII, amb el nom de Jaizkij Gorodok, que conservà fins el 1775

Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk

Constitueix el límit nord de la depressió de Turan És drenada pel Turgaj i per l’Ul’kajak Té diversos llacs

Formada per les províncies de Leyte, Leyte Meridional, Samar Occidental, Samar Oriental i Samar Septentrional La ciutat més important és Tacloban 153 068 h 1994

Formada per les províncies d’Aklan, Antique, Capir, Iloilo i Negros Occidental La ciutat més important és Bacolod

Formada per les províncies de Bohol, Cebu, Negros Oriental i Siquijor La ciutat més important és Cebu

Són habitades pels visaies visaia

Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la…

Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades S'hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del s XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael 24 d’octubre, per un altre vot, del 1795 També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades