Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep el riu d’…

La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes dunes,…

La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…

El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport

La capital és Rio de Janeiro Limita al NE amb l’estat d’Espírito Santo, a l’E i al S amb l’oceà Atlàntic i a l’W amb els estats de São Paulo i Minas Gerais L’accident geogràfic més important és la Serra do Mar a l’interior, formada per la Serra dos Orgãos 2 245 m, Serra da Estrêla i Boa Vista Totes van a morir cap a la vall del Paraíba do Sul, el riu més important de la regió El litoral és baix, amb moltes llacunes a l’E a l’W és escarpat a causa dels contraforts de la Serra do Mar El clima és càlid i humit a la costa i suau a l’interior La regió produeix canya de sucre, però l’agricultura té…

La geografia Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes alluvials i relleus granítics, que estan situats parallelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país És…

Centre comercial i agrícola

S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al s XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró

Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès juntament amb Sant Martí Sapresa