Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
el Mèdol

La pedrera del Mèdol
© Fundació Abertis
Pedrera del municipi de Tarragona, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.
El clot té uns 100 m de llargària per 50 d’amplària al centre s’alça una agulla de pedra com a testimoni del terreny abans de l'explotació La pedra extreta del Mèdol serví per construir els edificis més importants de Tàrraco La pedrera, situada en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionada per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural Al juny del 2014, Abertis obrí al públic un espai d'interpretació i divulgació i inaugurà la museització, conservació i millora de la pedrera El 2025…
arc de Berà
L' arc de Berà
© Fototeca.cat
Arc de triomf romà, al terme de Roda de Berà (Tarragonès), elevat sobre la Via Augusta
.
És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt…
Susqueda

Ajuntament de Susqueda, amb el Far al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la vall del Ter, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Collsacabra.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…