Resultats de la cerca

Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons

Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i XVIII, fou un…

Té l’origen en l'hospital per a vianants fundat, al camí de Barcelona a València, abans de pujar el coll de Balaguer, per Blanca d’Anjou 1310 i impulsat i acabat per l’infant Pere, comte de Prades, que en signà els capítols el 1343 Era un notable edifici gòtic, quadrat 54,6 m2 i fortificat tenia sis torres, del qual resta una torre i el parament occidental i la petita església de Sant Pere, de l’hospital, que esdevingué parròquia el 1851, a causa del desenvolupament de la població al llarg del segle el 1924 hom bastí una nova església al costat El 1865 hom hi establí estació del…

Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…

Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia Al…

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Lloret de Mar, al N amb el de Llagostera Gironès i el de Vidreres i a l’E amb el de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Al terme s’alça el puig de les Cadiretes 519 m, punt culminant del massís o bloc granític que tanca per mar la depressió selvatana, anomenat serra de Sant Grau pel santuari que es dreça en un dels vessants És drenat en bona part per la riera de Tossa, que centra el sector SW i desemboca a la mar a llevant de la vila La costa és summament retallada i la munió de cales i caletes que forma han estat ocupades per urbanitzacions…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de…

Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…

Situació i presentació Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu W i NW i Maçanes NE Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari…