Resultats de la cerca

Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…

L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del s X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de la…

És un edifici del segle XV, amb un atri posterior

La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…

Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte

L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau

Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri

Reedificada al segle XVII, actualment en queden només algunes restes Coronava la muntanya de Solterra 1202 m d'alt

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació