Resultats de la cerca

Les seves aigües són explotades comercialment per l’empresa Fonter

Les ruïnes són al costat de l’ermita de Sant Maurici És esmentat el 1057

És documentada, juntament amb sis masos més, el 1262 com a part de la batllia general d’Arbúcies Segons consta, la casa s’incendià el 1834 i la cara nord, la més afectada, fou reconstruïda Les darreres reformes de l’edifici són del 1918

El monestir De l’antic monestir, d’estil llombard, probablement edificat al final del segle XI, se’n conserven gran part de les construccions destaquen l’església romànica i el clos monàstic Com és habitual en els monestirs medievals catalans, la seva estructura es desplega al voltant del pati del claustre Té dos accessos des d’una placeta situada davant de l’església, per una porta que ens deixa a la galeria nord del claustre, i des d’un portal situat al mur oest del claustre i que dona a una altra plaça, probablement el pati exterior del monestir L’església Presenta planta…

La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Situada al cim del turó més alt del municipi 295 m, l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer 949 L’edifici, probablement preromànic es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus, és una reconstrucció del s XII Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al s XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura La rectoria i la sagristia, comunicades amb l’absis,…

Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…