Resultats de la cerca

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter prenen la forma d’una…

La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma

Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià

Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…