Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
el Far

Santuari del Far
Àlex (CC BY-SA 3.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem d’una impressionant cinglera (cim del Far, 1.125 m).
Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter prenen la forma d’una…
riu Magre
Riu
Riu del País Valencià, afluent del Xúquer per l’esquerra.
Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…
serra de Faigverd
Altiplà
Altiplà (1 187 m alt.) del massís de les Guilleries que separa les valls de les rieres d’Osor (Selva) i Major (Osona), al nord del pla de les Arenes.
Sant Martí Sacalm

Sant Martí Sacalm des del santuari del Far
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble (835 m alt.) i cap del municipi de Susqueda (Selva), situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.
És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma
la Selva

Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…