Resultats de la cerca

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…

El Baikal exerceix un paper de moderador sobre l’Angara, el qual es glaça molt rarament, i la seva abundància és determinada en el curs superior per l’alçària de l’aigua del llac El cabal mitjà del riu a la sortida del llac és de 1 650 m 3 /s, i a la confluència amb el Ienissei, a causa dels afluents que davallen del Sajan oriental, és de 4 150 m 3 /s El curs superior 680 km és navegable, i a les seves vores s’han desenvolupat nuclis industrials conca hullera d’Irkutsk-Čeremkhovo El curs mitjà, poc habitat, és accidentat per nombroses cascades que impossibiliten la navegació i no…

Neix a la plana de Vas’ugan, i els afluents principals són l’Iča i el Tartas Passa per les ciutats de Kujbyšev, Kalačinsk i Omsk

Neix a l’altiplà de Kolyma i té com a afluents principals el Molongda, l’Oloj, l’Olojcan i el Kedon És navegable des de Ščerbakovo 600 km

Neix a la serralada de Muroj i passa per la part oriental de l’altiplà Ol’okmo-Čarskoje Es glaça per l’octubre i es desglaça pel maig Els afluents principals són el Tungir, el N'ukža i el Čara

Neix a l’altiplà de Turgaj i transcorre dins la plana de la Sibèria Occidental Té com a afluents principals l’Iset’, el Tura, el Tavda i l’Ubagan i desemboca a l’Irtiš És navegable des de la frontera amb el Kazakhstan, i resta glaçat de novembre a abril

Neix al kraj de Krasnojarsk i desemboca al golf d’Olen'ok, a la mar de Laptev, formant un delta de 475 km 2 Té un cabal mitjà a la desembocadura de 1 210 m 3 /s Els afluents principals són el Siligir, l’Ukukit, el Birekte i el Bejenčime És ric en pesca

Flueix per la plana homònima, per l’altiplà de Stanovoje i per l’extrem del de Patom Es glaça de novembre a maig Els afluents principals són el Konda, el Karenga, el Kalakan, el Cipal, el Muja i el Mamakan És navegable des de Bodajbo A la seva conca hi ha jaciments d’or

Neix als vessants de l’El’brus, travessa vers el N la república dels Karatxais i dels Txerkessos, entra a l' oblast' de Stavropol i segueix el seu curs cap a l’W pel kraj de Krasnodar, on desguassa a la mar d’Asov i forma un delta Els afluents principals són el Teberda, el Petit i Gran Zelenčuk, el Laba i el Biclaia

Té una extensió de 1 024 km, 409 dels quals en territori rus, i una conca de 447 000 km 2 Es forma per la fusió dels rius Ider i Muren i desemboca al llac Baikal en un delta de 680 km 2 Els seus afluents principals són l’Egijn, l’Orkhon Mongòlia, el Čikoj, el Džida i l’Uda Rússia És navegable en la totalitat del recorregut per Rússia i al llarg de 474 km de Mongòlia