Resultats de la cerca
Es mostren 1575 resultats
la Granota
Hostal
Hostal i veïnat del municipi de Sils (Selva), a la carretera de Barcelona a Girona.
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot
les Guilleries

El relleu suau i ondulat del massís de les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…
les Fonts
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Fonts) del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), dins la parròquia de Salitja.
És esmentat ja el 1657
la Font Picant

Vista del veïnat de la Font Picant
© CIC-Moià
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amer (Selva), 2 km al NW de la vila, a la dreta del riu Brugent.
Hom explota l’aigua mineromedicinal de la font Picant Tenia baixador de l’antic ferrocarril d’Olot a Girona
la Font Picant

La Font Picant
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Balneari
Antic balneari del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de la Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant , d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja al segle XVIII, i és molt valorada per a la litiasi Hom n’explota comercialment l’aigua l’antic hotel és tancat
l’Antiga
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de l’Antiga (dit antigament de la Mare de Déu de la Riera), situat al veïnat de la Maçaneda, a Blanes (Selva).
Cerdans
Llogaret
Llogaret (840 m alt.) del municipi d’Arbúcies (Selva), a la capçalera de la riera d’Arbúcies, sota el coll de Cerdans
, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d’Arbúcies a Viladrau.
La seva església parroquial Sant Cristòfor de Cerdans, romànica s XI, depèn del bisbat de Vic El lloc és esmentat ja el 862 Formà part de la batllia de n'Orri del vescomtat de Cabrera
puig del Castellet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic ibèric, prop de Lloret de Mar (Selva).
Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina