Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Mansolí
Parròquia
Antiga parròquia de Santa Maria del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a la vora de la riera d’Osor, al sector N del terme.
És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis
platja de Llorell
Platja
Platja de la Costa Brava, dins el terme de Tossa (Selva), al límit amb el de Lloret de Mar, a ponent de la platja de Canyelles.
Ha estat urbanitzada, i és centre turístic
Sant Dalmai
Can Xifra de Sant Dalmai
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), fins al primer quart del segle XX del de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de l’Onyar.
L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda El lloc depengué del castell de Brunyola
santuari de Montcorb
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Montcorb del municipi de Riudarenes (Selva), situat als vessants orientals del Montcorb (185 m), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125 ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900
Martorell de la Selva
Poble
Poble d’hàbitat dipers, del municipi de Maçanet de la Selva (Selva), situat al SW de la vila.
L’església parroquial Sant Pere havia estat possessió del monestir de Breda El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera
Sant Climent d’Amer
Antiga parròquia de Sant Climent d’Amer
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Amer (Selva), a l’E de la vila, a l’esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent
, afluent del Ter per l’esquerra.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer Era lloc reial al s XVII
Salitja
Santuari de les Fonts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), a la dreta de l’Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats.
L’església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda En depèn el santuari de les Fonts El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
castell d’Hostalric
Castell d’Hostalric
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del municipi d’Hostalric (Selva), situat sobre una mola.
Té l'origen en un castell medieval, si bé l’edifici actual correspon a la gran reestructuració feta durant el segle XVIII, segons plans, sembla, de Pròsper de Verboom, seguint el model francès establert per Vauban Conserva en bon estat, especialment després de la darrera restauració, les rampes i els grans murs en forma angular o d’estrella, els valls i les torrelles de defensa La condició de fortalesa militar es mantingué fins al segle XX, amb governador i guarnició, i posteriorment passà a propietat del municipi L'any 1963 fou declarat monument nacional historicoturístic