Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
castell de Sant Iscle de Vidreres

Restes del castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485
castell de Mas Carbó
Història
Nom amb què és coneguda l’antiga domus de la Rovira del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera.
És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926
hostal Nou
Hostal
Antic hostal del municipi de Riudellots de la Selva, al camí ral de Barcelona a Girona, al costat del qual fou bastida el 1420 la capella de la Mare de Déu del Remei, modernament tancada al culte.
Sant Salvi de Cladells

Antic convent franciscà de Sant Salvi de Cladells, al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva)
© Fototeca.cat
Convent
Antic eremitori i convent franciscà, situat al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors.
Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un collegi com el d’Escornalbou Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver 1735, situat a la vila de Santa Coloma de Farners Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent,…
el Far

Santuari del Far
Àlex (CC BY-SA 3.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem d’una impressionant cinglera (cim del Far, 1.125 m).
Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra…
castell de Farners

El castell de Farners vist des de l’ermita homònima
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del terme de Santa Coloma de Farners (Selva), al cim d’un turó granític (422 m alt.) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella…
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
puig del Castellet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic ibèric, prop de Lloret de Mar (Selva).
Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons
força de Cartellà

Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
Mar i Murtra
Aspecte del jardí botànic Mar i Murta
© C.I.C-Moià
Jardineria
Jardí botànic al municipi de Blanes (Selva).
Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguit l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina