Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
la Farga
Veïnat
Veïnat del municipi d’Anglès, Selva.
Al s XV ja hi havia una foneria de ferro
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al segle XVII era lloc reial
Sant Dalmai
Can Xifra de Sant Dalmai
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), fins al primer quart del segle XX del de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de l’Onyar.
L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda El lloc depengué del castell de Brunyola
Martorell de la Selva
Poble
Poble d’hàbitat dipers, del municipi de Maçanet de la Selva (Selva), situat al SW de la vila.
L’església parroquial Sant Pere havia estat possessió del monestir de Breda El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera
Sant Climent d’Amer
Antiga parròquia de Sant Climent d’Amer
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Amer (Selva), a l’E de la vila, a l’esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent , afluent del Ter per l’esquerra.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer Era lloc reial al s XVII
Salitja
Santuari de les Fonts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), a la dreta de l’Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats.
L’església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda En depèn el santuari de les Fonts El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola
Maifré
Sector del terme municipal d’Osor (Selva), al N de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter.
Hi havia l’antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols 1068, convertida més tard en Sant Daniel de Maifré i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré, la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…