Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Sant Climent d’Amer
Antiga parròquia de Sant Climent d’Amer
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Amer (Selva), a l’E de la vila, a l’esquerra del riu Brugent i a la capçalera de la riera de Sant Climent
, afluent del Ter per l’esquerra.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Climent, que havia estat possessió del monestir d’Amer Era lloc reial al s XVII
Santa Creu d’Horta
Santa Creu d’Horta
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Osor (Selva), a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.
La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933 L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume Sant Jaume de Santa Creu d’Horta Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc castanyes, sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu
Joanet
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi d’Arbúcies (Selva), a la vall de la riera de Riudecòs.
Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia Sant Mateu era filial de la de Sant Hilari Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu Formà parròquia independent a la fi del segle XIV L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890
Viabrea
Poble
Poble del municipi de Riells i Viabrea (Selva), al s. del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop
, afluent per la dreta de la Tordera.
El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva demarcació
Mare de Déu d’Argimon
Vista del santuari de la Mare de Déu d'Argimon
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de
la parròquia de l’Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes (Selva).
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106
la Serra
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Serra) del municipi de Fogars de Tordera (Selva), situat als vessants septentrionals del Montgròs, prop de la Tordera.
És esmentat ja al segle XIV Depenia de la parròquia de Ramió
les Alegries
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, del municipi de Lloret de Mar (Selva), situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera
.
L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora la mar
Lliors
Vista del veïnat de Lliors, amb l’església de Santa Maria, a Arbúcies (Selva)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Arbúcies (Selva), situat a l’W de la vila.
L’església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d’Arbúcies Formà part de la batllia de n'Orri
l’Esparra
Vista aèria de l’Esparra
Fototeca.cat
Poble
Poble (194 m alt.) del municipi de Riudarenes (Selva), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera en depèn el santuari d’Argimon antic castell Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació