Resultats de la cerca
Es mostren 15411 resultats
Ronchamp
Municipi del departament d’Alt Saona, al Franc Comtat, França.
Al damunt d’un turó fou construïda el 1955, en substitució de l’antiga capella del s XV de Notre-Dame-du-Haut, una capella de petites dimensions projectada per Le Corbusier És obra de ciment amb superfícies còncaves i sostre en forma de vela corba, amb sortint que cobreix un altar exterior destinat a les celebracions a l’aire lliure els dies de pelegrinatge
Romblon
Illa
Illa de les Filipines, a la mar de Sibuyan, entre les illes de Sibuyan i Tablas, a la regió de Tagalog Meridional.
La capital és Romblon
Romanyà de Besalú
Poble
Poble del municipi de Pontós (Alt Empordà), a la riba esquerra del Fluvià, al S del terme.
L’església parroquial Sant Mer i Sant Celdoni havia estat possessió del monestir de Camprodon té per sufragània la de Canelles Navata i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda 1890, excavat a la roca, avui sense culte El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del s IX posteriorment formà part de la baronia de Pontós Fou de la vegueria de Besalú
Romans-sur-Isère
Ciutat
Ciutat del Delfinat, al departament de Drôme, França, situada a l’Isère inferior.
Indústria especialitzada en la fabricació de sabates n'existeix un museu Fou, a l’alta edat mitjana, centre del Delfinat, integrat a França el 1349 Església romanicogòtica de Sant Bernat i alguns edificis gòtics i renaixentistes
Romainville
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, a l’àrea suburbana del NE de París, al S del canal de l’Ourcq.
És centre industrial amb fàbrica d’acumuladors, aparellatge elèctric, productes químics i farmacèutics, productes alimentaris galetes, pastes, caldereria, construcció mecànica i indústria paperera
Roland-Garros
Esport general
Pistes de tennis de París, prop del Bois de Boulogne, on se celebren els campionats internacionals de França.
Roine-Alps
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
Comprèn els departaments d’Ain, Alta Savoia, Ardecha, Drôme, Isère, Loira, Roine i Savoia La capital és Lió
vescomtat de Rodés
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Rodés, capital del comtat de Roergue, que el 1096 fou venuda als vescomtes de Millau i Carladès.
Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués