Resultats de la cerca

El bestiar oví i el turisme en constitueixen els principals recursos econòmics La capital és Saint-Anne

És format per tres illes grans Flinders, Cape Barren i Clarke i nombroses de petites L’estret de Banks separa l’illa de Clarke, la més meridional, de Tasmània L’economia és bàsicament ramadera bestiar oví Fou descobert pel navegant britànic TFurneaux el 1773

Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura

La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…

La capital és Gorno-Altajsk 46 434 h 1989 Limita al S amb la República de Mongòlia i amb la Xina Als seus límits hi ha el pic més alt d’Altai Belukha, 4 506 m El clima és continental la temperatura oscilla al gener entre els -12°C i els -31,8°C, i al juliol entre els 9°C i els 18°C Els rius pertanyen a les conques dels Katun’ i Bia, amb grans reserves d’energia Hi ha un gran llac, el Telec A la part nord-oest, als vessants de les muntanyes i a les valls, els sòls són de terra negra, i a la resta del territori, muntanyosos de podzol El bosc ocupa el 25% de la superfície Aproximadament el 30%…

S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamaniscle, de 5,46 km 2 d’extensió, s’estén pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes l’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant Al N i a l’W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí…

Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de Sant Pere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys de Siurana El Rec Sirvent…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…

Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al…