Resultats de la cerca
Es mostren 5767 resultats
Torogó
Vista del poble de Torogó
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret (974m alt) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d’Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia.
La seva església era un antic priorat de Torogó
Torallola
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del de Toralla i Serradell.
L’església parroquial Sant Martí depèn de la de Toralla
Toralla i Serradell
Antic municipi
Antic municipi del Pallars Jussà, incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol (actual Conca de Dalt), a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla l’antic cap del municipi, Serradell que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, Erinyà, Rivert i Torallola
Toralla
El petit poble de Toralla (Conca de Dalt, Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap.
És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d’Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell De la seva església parroquial Santa Maria depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador La jurisdicció era del comte de Pallars
Tonyà
Poble
Poble disseminat del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), a l’E del terme.
L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana
Toló
Despoblat
Despoblat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes.
L’antiga església parroquial Sant Vicenç depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu net Arnau
la Terreta
Vall
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça
Terrassa
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Serni, situat al NE del poble, 1km a l’esquerra del riu de Conques.
El lloc és esmentat ja al s XIV
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
Terrades
Terrades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de la dreta de la vall de la Muga, i accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.
Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…