Resultats de la cerca
Es mostren 12288 resultats
Sant Llorenç de Cerdans
![](/sites/default/files/media/FOTO/B069867.jpg)
Vista d’un sector de Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Priorat
Nom donat al priorat canonical de Sant Llorenç del Munt
, de les Guilleries (Osona), per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d’Arbúcies (Selva), on residien els seus darrers priors.
Sant Llorenç de Boada
Església
Antiga església romànica existent el 1088, construïda a l’antiga vil·la rural de Boada (962) del municipi de Vic (Osona), al SW de la ciutat.
Fou volada el 1939 Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç
golf de Sant Llorenç
Golf marí
Golf de la costa atlàntica del Canadà, a la boca del riu homònim, que cobreix una superfície aquàtica de 155 000 km2
.
Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres
castell de Sant Llorenç
Castell
Antic castell, reemplaçat al segle XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt, del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona).
La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del segle XI pel castell de Meda o de Sameda
Sant Llorenç
Castell
Antic castell i església del municipi d’Àger (Noguera) sobre Corçà, a l’extrem NW del terme.
Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca Hi romanen importants restes del castell i de l’església de tipus romànic És documentat des del 1068 Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la Gaspésie i la…
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
Sant Julià Sassorba
![](/sites/default/files/media/FOTO/A091484.jpg)
Campanar de l’església romànica de Sant Julià Sassorba, restaurat el 1991
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), a l’W del terme, vora el torrent de Sant Julià
(afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera
.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dóna el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom