Resultats de la cerca

Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya

L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…

Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…

Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic

La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny