Resultats de la cerca

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu…

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

Per la seva situació estratègica i el seu important castell, fou el centre de la lluita contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriota, dit Skandërbeg, el qual cedí el castell en vassallatge al rei Alfons IV de Catalunya-Aragó En fou nomenat castellà Bernat Vaquer 1451, i el 1452 el succeí Ramon d’Hortafà, que amb el títol de virrei a Grècia, Albània i Eslavònia hi encunyà moneda d’argent el 1454 El 1459 passà a domini venecià, i el 1468 fou ocupada definitivament pels turcs, que en feren el principal centre musulmà d’Albània Havia estat seu episcopal 1246-1694

El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat

Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…

Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…