Resultats de la cerca

Forma un conjunt d’orientació NE-SW de roques cristallines, gneis, esquists, perforat per una potent massa eruptiva és constituït per dos arcs parallels units al centre per la serra de Tolox Torrecilla, 1 919 m

Situada a uns 720 m d’altitud, a la Serranía de Ronda, és travessada pel Guadalevín per una gorja de 80 m de profunditat, anomenada Tajo, i que la separa en dos barris Dedicada sobretot a l’agricultura cereals, és centre comercial i mercat comarcal La ramaderia cavalls, sobretot hi és en decadència La ciutat conserva vestigis de l’època musulmana, tots del s XIV uns banys, una casa, dues portes de l’antiga muralla L’església major s XVI fou bastida damunt l’antiga mesquita s XIII-XIV La famosa plaça de Ioraus és del s XVIII, així com el pont sobre el Tajo, obra de JMartínez de Aldehuela 1784-…

Drenada pel riu Eska, afluent de l’Aragó, que s’encaixa cap al sud entre les serres d’Illón i de la Peña El nucli principal és Izaba/Isaba 488 h 2013, però també hi ah els nuclis de Burgi/Burgui 231 h 2013 i Errokari/Roncal 237 h 2013, entre d'altres

L’església parroquial Sant Mer i Sant Celdoni havia estat possessió del monestir de Camprodon té per sufragània la de Canelles Navata i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda 1890, excavat a la roca, avui sense culte El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del s IX posteriorment formà part de la baronia de Pontós Fou de la vegueria de Besalú

La capital és Stavanger

Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués

Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de…

Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí s XI En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà 1138, i sembla que el féu enderrocar Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars 1285 L’església del castell era dedicada a sant Romà Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans

Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de Sant Pere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys de Siurana El Rec Sirvent…