Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Peralada
© Alberto González Rovira
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Peralada, de 43,61 km 2 , s’estén per la plana empordanesa del N de Figueres, ben regada en aquest sector per diversos cursos fluvials que davallen de la serra de l’Albera A tocar de la vila de Peralada, cap de municipi, el Llobregat d’Empordà rep l’Orlina que poc abans ha rebut l’Anyet i aigua avall de la vila 1 km el Llobregat desemboca a la Muga, que travessa el sector de migdia del terme de ponent a llevant Al sector més muntanyós del N serra de Montpedrós hi ha reduïts espais de…
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
Mollet de Peralada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, situat a la vall del Merdanç.
Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del…
les Costes de Peralada
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Mollet de Peralada (Alt Empordà), que forma un enclavament separat del sector principal pel terme de Peralada.
És a la vall de l’Orlina L’església de Sant Joan depèn de la parròquia de Sant Martí de Peralada
Sant Domènec de Peralada
Convent
Convent dominicà establert el 1578 pel vescomte de Rocabertí Francesc Dalmau, a l’antic convent de canonges augustinians de la vila de Peralada (Alt Empordà).
Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic s XII de l’època dels canonges augustinians, restaurat
les Olives
Veïnat
Veïnat del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat al NW de la vila.
L’església de Sant Sebastià és sufragània de la parròquia de Peralada
Morassac
Veïnat
Veïnat del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat al sector N del terme, entre les rieres d’Anyet i d’Orlina.
L’església de Sant Amanç depèn de la parròquia de Peralada
el Sepulcre
Priorat
Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.
Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina