Resultats de la cerca

La població és majoritàriament estrangera

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…

Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada

Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges

En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders

A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra

La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella…

Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels…

La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella Matella i Sant Joan de l’Erm cinc entre els tres convents El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona La capella de Sant Marc,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…