Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
la Muga Torta
Congost
Congost de la vall de la Muga, entre les confluències amb el Rimal i el riu d’Arnera, al límit dels termes de Sant Llorenç de la Muga i de Darnius (Alt Empordà).
Vilanova de la Muga
Vilanova de la Muga
© Fototeca.cat
Poble
Poble (vilanovins; 15 m alt.) del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.
L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, també, els pobles del Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera
el Rinadal
Riu
Afluent del riu d’Arnera per la dreta, que neix als vessants meridionals del coll de Lli, dins el terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desguassa al límit amb el de Darnius.
Montgó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100725.jpg)
Torre de Montgó a l’Escala
© Fototeca.cat
Promontori (105 m) de la costa de l’Alt Empordà, al sud del terme de l’Escala, al límit amb el de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), que tanca pel N la cala Montgó
.
Hom hi bastí una torre de defensa
regne de Westfàlia
Geografia històrica
Estat creat per Napoleó Bonaparte l’any 1807, després de la pau de Tilsit, a partir dels territoris situats a la banda esquerra de l’Elba, i amb altres territoris ocupats als aliats prussians, com Brunsvic i Corvey.
Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó
el Pont del Príncep
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilamalla al l’Alt Empordà, format al voltant del pont del Príncep
, sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Àlguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.
De població disseminada, s’estén pels termes de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far d’Empordà i Vilamalla Els darrers anys hi ha estat installat un polígon industrial
Palau
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari (la Mare de Déu de Palau) del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà; el santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
les Salines
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Salines) del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), als vessants meridionals del puig de les Salines (1 333 m alt.), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011
serra de Verdera
serra de Verdera Restes del castell de Sant Salvador de Verdera
© Fototeca.cat
Serra
Nom amb què és conegut el sector de la serra de Rodes (670 m alt.) on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera
o castell de Verdera
, prop del monestir de Sant Pere de Rodes, a l’Alt Empordà.
monestir de Sant Miquel de Fluvià
Abadia
Abadia benedictina, filial de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), i ara església parroquial del poble de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels s XII, XIII i XIV Al s XV era ja en decadència i a partir del 1530 estigué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina