Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
farga de Sant Sebastià
Antiga farga reial al municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal.
Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara
Sant Joan de Bauçols
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), encinglerada a 902 m alt. als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936
Eisenach
Plaça d’Eisenach, amb mercat ambulant
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land
de Turíngia, Alemanya, a la vora del Nesse.
És un centre miner sal i un nucli industrial maquinària, automòbils, electrònica i indústria química Fou fundada el 1070 sobre l’antiga Isenacum per Lluís II El 1440 passà a Saxònia, i fou capital del principat d’Eisenach El 1869 Bebel i Liebknecht hi fundaren el partit socialdemòcrata alemany
Baseia
Mas, amb restes d’una torre medieval, a Baseia
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Siurana (Alt Empordà), a l’est del poble, vora el rec Madral.
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués
Colònia
Vista de Colònia, amb el Rin i la catedral en primer terme
Till Che (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la vora esquerra del Rin.
Situada a la cruïlla de vies procedents de les valls laterals, el seu emplaçament aprofita una gran incurvatura del riu El pla del nucli originari és radioconcèntric, i el creixement urbà s’ha fet per l’agregació dels municipis veïns Bayenthal, Lindenthal, Ehrenfeld i Nippes, a l’esquerra del Rin, i Mühlheim, Kalk, Deutz, Vingst i Poll, a la dreta Destruïda en tres quartes parts durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció ha representat en bona part l’estil tradicional l’àrea d’antigues fortificacions militars ha estat aprofitada per a obrir amples avingudes i establir-hi espais verds…
l’Anyet
Pont vell amb el riu Anyet a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que neix al vessant S de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada
Bacharach
Vista de la localitat de Bacharach, Alemanya, amb el Rin al fons
© Corel / Fototeca.cat
Mas Baleta
Dolmen de Mas Baleta I, amb quatre lloses clavades i dues per coberta
© Arxiu Fototeca.cat
Masia
Mas del municipi de Cantallops (Alt Empordà).
Vora el mas es troben els dòlmens del Mas Baleta
l’Encalladora
El cap de Creus (Alt Empordà) amb les cales Jugadora, Fredosa, Culip i s’Encalladora
© Fototeca.cat
Illa
Illot situat davant el cap de Creus, dins el terme de Cadaqués (Alt Empordà).