Resultats de la cerca

És situada al N de Bochum i a l’W de Dortmund L’expansió urbana es produí arran del descobriment, al s XIX, de mines de carbó, el qual s’exporta pel Dortmund-Ems, canal pel qual és importat ferro de Suècia Hi ha foneries, indústria química i mecànica i factories tèxtils

Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó

Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al s X formà part del ducat de Saxònia Al s XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la jurisdicció…

Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una regressió,…

Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al…

Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per…

Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…

Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…

Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…