Resultats de la cerca

Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara

Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…

L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà

Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca s’hi feien nombrosos aplecs

Existia ja el 872 com a cella monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cella monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament Decaigué molt al…

Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració

L’antiga parròquia de Sant Joan, que havia estat del monestir de Sant Pere de Rodes, passà a sufragània de la de Castelló d’Empúries 1596

Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Joan de la Ribera i l’estació del tren de València a l’Algar