Resultats de la cerca
Es mostren 3802 resultats
farga de Sant Sebastià
Antiga farga reial al municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal.
Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara
Sant Salvador de Verdera
Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de SantPere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
Sant Salvador de Montsec
Santuari
Santuari del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), al S del terme, al vessant S del Montsec de Rúbies, sota el pic de Migjorn.
És anomenat popularment el Sant del Bosc
serra de Sant Salvador
Serra
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, que limita pel S la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1216 m alt.), de la parròquia de Toralla, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
Sant Pere de Rodes
L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i…
Sant Pau de la Calçada
Poble
Poble del municipi de Figueres (Alt Empordà), situat al SE de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.
L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà
Los Santos
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), al S de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses
Sant Miquel de Solans
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), situada en un vessant muntanyós al NE de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.
Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca s’hi feien nombrosos aplecs
Sant Miquel
Caseria
Caseria del municipi de Tremp (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Gurp de la Conca, al S del poble, a 930 m alt., a la capçalera de la vall de Tendrui.