Resultats de la cerca
Es mostren 6700 resultats
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
Roní
Vista del poble de Roní
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a 1 101 m alt., en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial Sant Cristòfor depèn la de Beraní Als clots de Roní, s’han iniciat les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
Romanyà de Besalú
Poble
Poble del municipi de Pontós (Alt Empordà), a la riba esquerra del Fluvià, al S del terme.
L’església parroquial Sant Mer i Sant Celdoni havia estat possessió del monestir de Camprodon té per sufragània la de Canelles Navata i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda 1890, excavat a la roca, avui sense culte El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del s IX posteriorment formà part de la baronia de Pontós Fou de la vegueria de Besalú
Romadriu
Romadriu (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la dreta del Romadriu (o riu Madriu o de Santa Magdalena), que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839
pica Roja
Pica Roja
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.881 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Alins) del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet.
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués
Rodés
L’església de Rodés (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Surp, a 1 091 m alt., en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial Sant Vicenç depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de…