Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
el Pont del Príncep
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilamalla al l’Alt Empordà, format al voltant del pont del Príncep
, sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Àlguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.
De població disseminada, s’estén pels termes de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far d’Empordà i Vilamalla Els darrers anys hi ha estat installat un polígon industrial
Palau
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari (la Mare de Déu de Palau) del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà; el santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
les Salines
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Salines) del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), als vessants meridionals del puig de les Salines (1 333 m alt.), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011
tuc de la Llança
Cim
Cim culminant (2 658 m alt.) del massís de Vaqueira, entre els termes de Sorpe i de Gil, al Pallars Sobirà, prop del límit amb la Vall d’Aran, que domina pel N la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.
serra de Verdera
serra de Verdera Restes del castell de Sant Salvador de Verdera
© Fototeca.cat
Serra
Nom amb què és conegut el sector de la serra de Rodes (670 m alt.) on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera
o castell de Verdera
, prop del monestir de Sant Pere de Rodes, a l’Alt Empordà.
Escalarre
Poble
Poble (993 m alt.) del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, on el riu forma el pantà de la Torrassa i prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial Sant Martí és romànica en depenia el monestir d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre fins el 1971
la Noguera de Cardós
La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial…
Romadriu
Romadriu (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la dreta del Romadriu (o riu Madriu o de Santa Magdalena), que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.