Resultats de la cerca

Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida Al seu voltant es formà la caseria de Vida 40 h diss 1996

És un gran casal quadrat, amb torrelles de defensa als angles i altres annexos, que fou erigit el 1590 per Bartomeu Coma Separada del mas, un xic ampliada a la costa té una capella dedicada a la Mare de Déu del Consol , erigida el 1759

Està situada en el barri de l’Església, actual cap del municipi La primitiva església fou renovada al segle XIII, ampliada el 1613 i la seva transformació es completà el 1774 segons la data del portal de migdia Tot i conservar murs del segle XIII, forma un conjunt de poc valor arquitectònic Li fa costat la rectoria i un edifici modern fet per a escola pública Prop seu hi ha l’edifici de l’ajuntament

La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de Sant Pere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada

Erigida en part el 1570 i ampliada i convertida en veritable museu de la pairalia catalana pel seu darrer propietari És un gran casal que fou abans propietat de la comunitat de preveres de Moià, que l’amplià el 1789 En la dècada del 1950, prop del mas, es va erigir una capella, precedida d’un atri, dedicada a la Mare de Déu del Roser Dirigí l’obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra Un xic més al N del Bosc de la Mussarra, al fil de la mateixa serra, hi ha la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…

Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…

Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…