Resultats de la cerca

La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…

S'alça damunt un roquissar que domina el llac d'Okhrida, sobre les ruïnes d’un castell i d’una església bizantina parcialment convertida en mesquita És un nus de comunicacions i un centre turístic Bisbat ortodox Denominada Lychnidos al segle III aC, fou ocupada pels romans el 148 dC i passà després al domini dels bizantins amb el nom d' Akhrida 395 i dels búlgars 861 Seu episcopal des del 344, es convertí, el 971, en capital del regne búlgar A partir del 1018 pertangué successivament a Bizanci, als normands, al despotat d’Epir i al regne serbi, fins que el 1394 caigué a les mans dels turcs El…

L’any 1979 s’hi inaugurà, just a la línia fronterera entre els estats espanyol i francès, un monument a Lluís Companys, per recordar el pas cap a l’exili del president i dels representants de les institucions republicanes catalanes i de la Segona República el 5 de febrer de l’any 1939 En realitat, el trànsit s’efectuà pel coll de Lli , situat pocs kilòmetres al SW, però hom construí el monument al coll de Manrella per la seva millor accessibilitat Cada any, el cap de setmana proper al 15 d’octubre, data en què Lluís Companys fou afusellat a Montjuïc, el 1940, s’hi celebra un acte…

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia…

És un nucli comercial tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells, amb indústria tradicional catifes, objectes de fusta i adoberies, i una altra de més moderna material elèctric i refineria de sucre Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril La ciutat té nombroses mesquites amb minarets Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës Albània— a Tessalònica Grècia Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que…

La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II

Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…

És situat a 853 m d’altitud

Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…

Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…