Resultats de la cerca
Es mostren 3088 resultats
Pedret i Marzà
L’església de Sant Esteve a Pedret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…
Pedret
Mestre de Pedret Decoració mural de la capçalera de Pedret (s XII)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Pedret i Marzà
(Alt Empordà), situat a la vora de la riera de Pedret.
De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi El lloc és esmentat ja el 1060 Fou del comtat d’Empúries
baronia de Pau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Pau (Alt Empordà), que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV.
El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell
Pau
Pau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…
coll de Panissars
El coll de Panissars, antic límit entre la Gàl·lia i Hispània, indret per on passava la Via Augusta
© Fototeca.cat
Collada
Coll de l’Albera (568 m alt.), que separa el Vallespir de l’Alt Empordà (termes del Pertús i de la Jonquera), a ponent del turó on s’alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, posteriorment desplaçat al coll del Pertús.
Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars
Palol Sabaldòria
Poble
Poble del municipi de Vilafant (Alt Empordà), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al SW de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema L’antic castell de Palol Sabaldòria , amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta El 1698 el lloc pertanyia a la corona
Palol de Vila-sacra
Poble
Poble del municipi de Figueres (Alt Empordà), de poblament disseminat, a la riba esquerra del Manol, aigua avall de Vilatenim.
Eclesiàsticament, depèn de Vila-sacra
Palol de Fluvià
Masia
Antiga parròquia (Sant Genís de Palol) del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) i actual masia, a la riba esquerra del Fluvià, davant del poble de Vila-robau, del terme de Ventalló, a la riba dreta del riu.
la Palma
Veïnat
Veïnat del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a la dreta del Fluvià, enfront d’Espinavessa, poble del qual depenia.
Formava part de la baronia de Navata
Queixàs
Façana i campanar de l’esglèsia de Sant Martí de Queixàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), al S del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al s X Dins el seu terme hi havia l’antiga cella de Sant Romà de Casamor La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó