Resultats de la cerca

Fundada el 1820, esdevingué capital de l’estat el 1821 El creixement demogràfic fou molt important durant el segle XX, sobretot a l’àrea metropolitana 1249822 h 1990 Important centre terciari, on conflueixen diverses línies ferroviàries i carreteres Actiu mercat agropecuari i nucli d’indústria diversificada de conserves alimentàries, química, de maquinària, elèctrica, del paper i d’aparells de precisió Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Butler University, fundada el 1850 Indiana University, Medical Center, el 1930, i John-Herron Art Institute El circuit…

La capital és Bismarck És al nord de les Grans Planes i s’estén d’oest a est per l’altiplà de Missouri, limitat pel talús del riu i cobert de sòls residuals, i la Drift Prairie, de morfologia glacial, drenada pels rius James i Red, amb sòls negres molt fèrtils La xarxa fluvial és formada pel Missouri —amb els seus afluents el Little Missouri a la confluència hi ha el gran embassament Garrison i el James— i el Red El clima és continental humit, i la vegetació, estepària amb gramínies La població és poc densa 3,4 h / km 2 1994, i minvà des de la gran crisi agrícola del 1930 Només la meitat de…

La capital és Madison Limita al N amb l’estat de Michigan i el llac Superior, al S amb el d’Illinois, a l’E amb el llac Michigan i a l’W amb Minnesota i Iowa Morfològicament hi tenen un predomini absolut les terres baixes l’altitud màxima és el Rib Hill 582 m El N és cobert d’antigues roques cristallines i metamòrfiques que pertanyen a l’escut canadenc, amb incidència de l’erosió glacial en el relleu, on ha format un gran nombre de cubetes El S, en canvi, forma part de les planes centrals sedimentàries, cobert de morenes, excepte el SW, a la Driftless Area Hidrogràficament, les aigües del…

Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…