Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

Al s XVII fou ampliada, i al s XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida Al seu voltant es formà la caseria de Vida 40 h diss 1996

És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma

Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

L’antiga església i actual santuari on es venerava la Mare de Déu de Pols imatge gòtica d’alabastre destruïda el 1936 és un petit exemplar romànic s XII i XIII al voltant del qual originàriament havien residit unes donades i que després esdevingué una de les administracions dependents del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins, regida per una monja de Sant Feliu que rebia el títol de priora

L’església parroquial és dedicada a Sant Llorenç Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió , esmentat ja el 1075 El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull

Als s IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga

Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’aquesta baronia,…