Resultats de la cerca
Es mostren 3296 resultats
Requesens
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà) centrat pel castell i santuari de Requesens, situats a 511 m alt. a l’esquerra de la capçalera de la riera d’Anyet, als vessants meridionals del puig Neulós.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins al 1868,…
els Recs
Veïnat
Veïnat del municipi de l’Escala (Alt Empordà), prop del rec del Molí; depenia eclesiàsticament de Sant Martí d’Empúries.
cap Ras
© Fototeca.cat
Cap
Cap del sector N de la Costa Brava, al límit entre els termes de Colera i de Llançà (Alt Empordà) que separa la badia de cap Ras
, al N, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al S.
Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al s XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià,…
Rabós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
el Rissec
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m) i després de travessar els termes de Cistella i de Llers, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
Pontós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra del Fluvià.
Situació i presentació El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació altituds màximes inferiors als 160 m que marquen la terminació de la plana alluvial S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls el Pla de l’Estany, a l’W El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que…
Santa Margarida de Vilanera
Monestir
Antic monestir de monges benedictines del municipi de Roses (Alt Empordà), erigit el 1328 prop de l’estany de Santa Margarida
.
Decaigué molt a causa de la Pesta Negra del 1348, i el 1368 les tres úniques monges s’uniren amb les de Sant Joan de l’Erm i les de Matella Al s XV es fusionà amb el monestir de Sant Daniel de Girona
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina