Resultats de la cerca

Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la…

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI…

La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…

Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…

Situació i presentació El terme municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, d’una extensió de 1,93 km 2 , és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que conflueix per la dreta al Manol, a l’extrem nord-oriental del municipi tributari d’aquesta riera és el Rec Madral Vers llevant, el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt un ramal que porta al poble, separa el terme del de Vilamalla i del Far d’Empordà Al costat sud…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…

Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu aquest…