Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Poznań
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Wielkopolskie, Polònia, a ambdues ribes del riu Warta.
És cap de comarca i s’ha convertit en centre industrial i comercial Port fluvial Anualment hom hi celebra una fira molt important És bisbat catòlic des del segle X i fou cort reial fins el 1296 Durant l’edat mitjana formà part de la lliga hanseàtica Capital de la Polònia prussiana 1815-18, estigué sota control alemany del 1939 al 1945
Podlàquia
Divisió administrativa
Regió històrica al NE de Polònia, a ambdues bandes del curs mitjà del Bug.
La ciutat més important és Białystok Suaument ondulada, és una terra poc productiva patates, ordi i lli i poc desenvolupada industrialment Creat, el 1520, el voivodat lituà de Podlàquia, fou incorporat, el 1569, al regne de Polònia El 1795, la part de Podlàquia situada al N del Bug passà a Prússia, i la de la banda sud, a Àustria Per la pau de Tilsit 1807 la part nord fou incorporada a Rússia, de la qual depengué fins a la Primera Guerra Mundial Actualment està repartida entre el voivodat de Białystok, la part oriental del de Varsòvia i la banda nord del de Lublín
Tychy
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, a l’Alta Silèsia, Polònia.
Centre miner i metallúrgic La ciutat és coneguda per la seva cervesa la primera cerveseria hi fou oberta l’any 1629 D’acord amb el projecte socialista de treballs públics, el 1951 hom inicià la construcció d’una nova ciutat Nowe Tychy, prevista per a 130 000 treballadors industrials La nova zona, completament residencial, s’estén al llarg d’una avinguda cultural que termina, per un costat, al llac Paprocańskie, i, per l’altre, en un gran parc Des del 1970 ambdues ciutats estan sota una sola administració
Racibórz
Ciutat
Ciutat de la regió de l’alta Silèsia, al voivodat de Śląskie, Polònia, a ambdues bandes de l’Oder i prop de la frontera amb Txèquia.
Indústries elèctriques, metallúrgiques, papereres i alimentàries Centre dels Piast polonesos al segle XII, tingué ducs propis del 1281 al 1532 i després pertangué successivament a Àustria i a Prússia
l’Escala
Fräulein Altmodisch (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…
Cistella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a les Garrotxes d’Empordà, situat a l’esquerra del riu Manol, en part límit meridional del terme.
Situació i presentació El municipi de Cistella té una extensió de 25, 55 km 2 i és situat al NW de l’Alt Empordà, en terrenys accidentats pels darrers contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, que defineixen aquesta zona de la comarca que ha estat anomenada les Garrotxes d’Empordà Al sector oriental del terme, la serra del Coll de Jou 129 m és divisòria amb el municipi de Vilanant al NE, la serra de l’Illa 214 m i el puig de les Forques 240 m limita amb Llers i Terrades El punt més elevat del terme es troba al N, a la serra de Sant Baldiri 480 m, que, amb la serra del Mas Gironella,…
Torroella de Fluvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…