Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Lledó d’Empordà
Nucli de Lledó d’Empordà al voltant del conjunt monàstic de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…
priorat de Lledó
Lledó d’Empordà Façana de l’església de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Priorat
Canònica augustiniana ( Santa Maria de Lledó
) situada a la població de Lledó (Alt Empordà), fundada el 1089 per Adalbet i Alamburga, senyors de Navata.
El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa Maria del Vilar…
Llançà
Llançà a primer terme; al fons, el Port de Llançà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’agregat de Valleta i nombroses urbanitzacions de tipus residencial i turístic al llarg de la costa…
Llampaies
Poble
Poble del municipi de Saus (Alt Empordà), situat al sector occidental del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Formava part del comtat de Girona
els Límits
Barri
Barri del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), a la frontera francoespanyola.
Forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús Vallespir, del qual el separa només la carretera general El comerç caracteritza la seva activitat
la Jonquera
Vista aèria de la Jonquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…
els Hostalets de Llers
Caseria
Caseria del municipi de Llers (Alt Empordà), a la carretera de Figueres a Perpinyà.
els Horts
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir.
L’antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau
Hortal

Ruïnes del castell d’Hortal
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Llers (Alt Empordà), situat a l’W de la vila.
Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers, al primer terç del segle XII pertangué a Berenguer Renard
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina