Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Vista del massís del Montgrí
© Fototeca.cat
Espai natural
Parc natural de Catalunya creat l’any 2010.
Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic…
parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C-Moià
Àrea humida de l’Alt Empordà declarada paratge d’interès natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983.
Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries
Aiguamolls de l’Empordà

Aspecte dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C. - Moià
Aiguamoll
Conjunt de maresmes generades pel curs final de la Muga i del Fluvià (Alt Empordà) i del Ter i del Daró (Baix Empordà).
Bé que parcialment dessecats cas de l’antic estany de Castelló , constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre Hom hi ha creat el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
cala de Culip

Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del s I dC
pantà de Boadella

Vista del pantà de Boadella
© C.I.C - Moià
Pantà de la Muga, a la comarca de l’Alt Empordà.
La resclosa del pantà és situada 1 km al NW del poble de Boadella i és en la seva pràctica totalitat al terme de Darnius Les aigües del pantà, que significà un canvi important de paisatge a la zona, són utilitzades tant per la producció elèctrica com per regadiu Acabada el 1969, l'emplaçament previst inicialment va haver de desplaçar-se riu amunt, bé que, tot i el canvi hom no li canvià el nom oficial Aquest municipi inicià als anys vuitanta una sèrie de demandes per aconseguir el canvi de nom, i al desembre del 2013 la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya donà…
Calabuig
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), al SE de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la séquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n’eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia fou traslladada al clos…
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…