Resultats de la cerca

L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, al centre de la població, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure La seva capella de l'Assumpta, d’una sola nau, fou construïda al segle XVI, amb pedres i carreus provinents del castell

La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella Matella i Sant Joan de l’Erm cinc entre els tres convents El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona La capella de Sant Marc, existent…

El seu reduït nucli és agrupat a l’entorn de l’antic palau dels ardiaques i la seva capella Sant Esteve El formen alguns casals i masoveries dels s VI al XVIII Fou capital històrica del municipi, i li donà el nom fins al s XIV

Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

L’església actual construïda el 1779 és santuari de la Mare de Déu de Creixell , imatge d’alabastre policromat del segle XV No hi ha restes ni de la capella anterior ni de la força o castell de Creixell el castell era com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós el 1392 els Sagarriga que ja havien comprat Pontós el 1381 adquiriren del rei Creixell i Borrassà Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós,…

Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…

El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa…