Resultats de la cerca

El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa Maria del Vilar…

Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de Sant Pere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys de Siurana El…

Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguja El terme d’Albanyà comprèn el poble del…

L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al segle X Dins el seu terme hi havia l’antiga cella de Sant Romà de Casamor La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…

Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa Maria de Colera JoMV És un…

Situació i presentació El municipi de Cistella té una extensió de 25, 55 km 2 i és situat al NW de l’Alt Empordà, en terrenys accidentats pels darrers contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, que defineixen aquesta zona de la comarca que ha estat anomenada les Garrotxes d’Empordà Al sector oriental del terme, la serra del Coll de Jou 129 m és divisòria amb el municipi de Vilanant al NE, la serra de l’Illa 214 m i el puig de les Forques 240 m limita amb Llers i Terrades El punt més elevat del terme es troba al N, a la serra de Sant Baldiri 480 m, que, amb la serra del Mas Gironella,…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels s XII, XIII i XIV Al s XV era ja en decadència i a partir del 1530 estigué…

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot

Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…