Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Baseia

Mas, amb restes d’una torre medieval, a Baseia
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Siurana (Alt Empordà), a l’est del poble, vora el rec Madral.
Torre de Guaita

Sant Llorenç de la Muga, amb una torre de la muralla a primer terme i la Torre de Guaita que domina la població, al fons
© Fototeca.cat
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C-Moià
Àrea humida de l’Alt Empordà declarada paratge d’interès natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983.
Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries
els Tolegassos
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal de Viladamat (Alt Empordà), a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
illa d’en Caramany
Illa
Illa fluvial del municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), situada a 2 km de la desembocadura del Fluvià, que ocupa una superfície de 6,7 hectàrees.
rec del Molí
Canal de reg que capta les aigües del Fluvià, aigua avall de Vila-robau i una mica abans del Resclosor, dins el municipi de Ventalló (Alt Empordà).
Després continua per la dreta del riu i s'endinsa al terme de l’Armentera Desemboca de nou al Fluvià, prop de l’illa d’en Caramany, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador
castell de Sant Jaume
Història
Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila de Cadaqués (Alt Empordà), en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan s XIX era ja en estat ruïnós
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina