Resultats de la cerca
Es mostren 3116 resultats
Banys de Sant Vicenç
Balneari
Caseria
Balneari i caseria (810 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies
Sant Tropés
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
És un centre francès d’estiueig a la Costa Blava i punt de convergència de pintors i artistes Als segles XV-XVII els genovesos hi mantingueren una república independent
Sant Salvador del Corb
Sant Salvador del Corb (Peramola)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de Peramola (Alt Urgell), situada dalt de la roca del Corb.
En les seves restes, del s XII, es distingeixen encara arcuacions i bandes llombardes És considerada com l’església romànica més petita de Catalunya
Sant Salvador d’Adraén
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), dins l’antic terme de Fórnols del Cadí, a 1 697 m alt., a la capçalera del riu de Bona, al coll de Sant Salvador, a l’extrem occidental de la serra de Cadí.
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Rafèu
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
Situada al golf de Frejús, és centre de vacances i port pesquer
Sant Pere de Riu
Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Sant Pere de la Vansa
Aspecte de Sant Pere de la Vansa
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), al SE de Sorribes, un xic aigua amunt del Riu Fred, que aflueix al riu de la Vansa per l’esquerra.
L’església, dedicada a sant Pere, és d’origen romànic i reformada d’una nau coberta amb volta de canó, avui és capçada per un absis força aprofundit, modificat i sobrealçat a la façana de ponent hi ha el portal adovellat i, a sobre, una finestra de mig punt, amb una espadanya a la part superior Adossats hi ha els nínxols del cementiri
Sant Pau de Vença
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França.
Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda
torre de Sant Pau
Església
Nom popular de l’església de l’antic monestir de Sant Pol de Mar (Maresme), fortificada i convertida en baluard contra la pirateria.