Resultats de la cerca

Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del s XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat s VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I hi anà el…

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos…

Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les…

L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la…

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de l’Estany a l’E amb el de Collsuspina i l’osonenc de Muntanyola al S amb els de Castellcir i de Castellterçol i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders, i a l’W amb els de Calders, de Santa Maria d’Oló i d’Avinyó, aquest a la comarca del Bages A més de la vila de Moià, cap administratiu del terme, hi ha les urbanitzacions de Montjoia, de Montví de Baix i de Montví de Dalt El territori és solcat per molts torrents i rierols els principals són el torrent Mal en part límit oriental, la riera del…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i…