Resultats de la cerca

El lloc formava a la fi del s XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós

És un centre francès d’estiueig a la Costa Blava i punt de convergència de pintors i artistes Als segles XV-XVII els genovesos hi mantingueren una república independent

Modernament hi ha estat bastit el  far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs

És al NE del terme, a ponent del nucli de Cruïlles L’església parroquial de Sant Sadurní esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura , esmentat ja al s XII El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells

Situada al golf de Frejús, és centre de vacances i port pesquer

Té notables muralles, bastides per Francesc I de França 1537-47, església s XII-XIII i el Museu Provençal Molt a prop, al NW, hi ha l’important conjunt arquitectònic de la Fundació Maeght, obra de Josep Lluís Sert, inaugurada el 1964 acull un important conjunt d’obres de l’art contemporani, bàsicament d’artistes lligats al marxant Aimé Maeght, el fundador Miró, Arp, Braque, Kandiskij, Chagall, Giacometti, etc Hom hi celebra exposicions i espectacles d’avantguarda

Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del s X sembla que fou refós a la Grassa

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre