Resultats de la cerca

El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790

Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…

Situada a la vora dreta del riu Viena, el nucli antic és emplaçat damunt un promontori, al voltant de la catedral Té fàbriques de teixits, indústria alimentària, del calçat, del paper, de material elèctric i ferroviari, i foneries El monument més important és la catedral, iniciada en estil romànic al segle XIII i acabada en estil gòtic flamíger al segle XV L’antiga abadia de Sant Marçal fou un important centre de producció d’esmalts que utilitzava la tècnica del champlevé , especialment d’arquetes de coure en forma de naus d’església adornades amb figures esmaltades de color blau intens o…

El 1939 hi fou installat un camp de concentració per als refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola, organitzat en nou grans grups de barraques, on foren internats de trenta mil a quaranta mil homes, civils i militars

El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó

Mercat agrícola i indústries metallúrgiques i tèxtils Formada entorn del castell dels comtes de Foix XII, hi foren promulgats els estatuts pels quals eren repartides les terres dels càtars vençuts 1212 entre els senyors del nord de França Bisbat des del 1295

La ciutat és coneguda per la matança de 642 civils que la SS hi perpetrà el 10 de juny de 1944 Les dones i els nens en total, 445 foren tancats a l'església, tirotejats i cremats La ciutat es mantingué intacta després de la massacre com a centre de la memòria, i el govern francès aixecà la nova ciutat al costat oest

El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania el castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere comtat de Bell-lloc

Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment del monestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector 

El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…