Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Kitakyūshū
Ciutat
Ciutat del ken de Fukuoka, a l’illa de Kyūshū, Japó.
És una conurbació industrial de cinc ciutats, reunides administrativament el 1963 Moji, Kokura, Tobata, Yahata i Wakamatsu, que, situada al N de l’illa, prop d’una conca hullera, és un gran complex siderúrgic També hi és important la indústria química, la tèxtil, la de la porcellana i la del vidre
Osaka
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del fu homònim, a l’illa de Honshū, Japó.
És situada a la badia d’Osaka, al delta del Yodo, els braços del qual formen una vasta xarxa de canals dins la ciutat Centre d’una important regió agrícola i industrial Kinki, forma juntament amb les ciutats que la volten el segon gran complex industrial del país, del qual és el primer centre tèxtil cotó, llana, fibres artificials i de confecció Molt importants són també la metallúrgia, mecànica maquinària, automòbils, drassanes, bicicletes, material ferroviari, construccions elèctriques electrodomèstics, química colorants, cautxú sintètic, petroquímica, fertilitzants Per la situació al delta…
Nagasaki
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó.
Situada a la península de Nishisonoki, era coneguda ja al segle XII Al segle XVI tingué un ampli desenvolupament en obrir el port a portuguesos, espanyols i holandesos, que hi feren entrar la cultura occidental Expulsats els espanyols i els portuguesos el 1637, el port restà obert només a xinesos i holandesos, els quals mantenen encara un centre important de comerç a l’illa de Dashima, situada davant la ciutat El 1854 obrí el tràfic amb els EUA, i el 1859 amb els altres països El 9 d'agost de 1945 un bombarder nord-americà llançà la segona bomba atòmica sobre un objectiu civil la primera fou…
Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura…
Bearn
©
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S'estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…
Aquitània
© fototeca.cat
Regió històrica del sud-oest de l’Estat francès, situat gairebé del tot dins del territori d'Occitània; comprèn els actuals departaments de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona, i els Pirineus Atlàntics.
Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…